SANG CULÉ COR CATALÀ

Blog oficial

Patiment, títol i bon ambient. Dia rodó.

Amb els panellets encara per pair tocava llevar-se ben d’hora ben d’hora . La raó, es jugava la final de la Supercopa d’Espanya d’hoquei patins a Vic i com acostuma ser habitual, una final és sinònim de desplçament . A les 9:30 els sangculerians ens trobàvem a la porta 90 del Palau per agafar l’autocar i enfilar camí cap a Vic. Viatge tranquil, que alguns han aprofitat per dormir, i cap al voltant de les 11 ja estàvem a la capital d’Osona.

Un cop al pavelló tocava penjar pancartes, montar el bombo i com que encara quedava estona hi hagut temps per fer un cafè o per fer una petita ronda abans de l’inici del partit. Al bar esperar que comenci el partit passa ràpid així que com qui no vol la cosa, ja era hora d’anar cap a la grada per anar escalfant la gola pel partit, i quina millor manera de fer-ho que entonant l’himne del Barça.

Tres, dos, un comença el partit. Nosaltres començàvem el típic càntic per donar forces a l’equip i com qui no vol la cosa, aixecar els braços i gol de Pablo Álvarez. Podria semblar que la final seria fàcil, però no, ja que el cap de poc temps el Liceo ha empatat. El gol dels gallegs no ha fet minvar els nostres ànims i hem seguit animant l’equip amb els càntics que tenen per objectiu que els jugadors agafin embrenzida . L’estratègia ha tingut l’efecte desitjat, pensal a favor del Barça i gol. Final a ritme de muntanya russa que dóna gust viure desde la grada.

Durant uns moments el partit s’ha calmat una miqueta i ho hem aprofitat per fer càntics més llargs amb la finalitat de donar un caire més festiu al partit, però el Liceo ha deixat clar que no regalaria res i a cinc minuts del descans ha empatat a dos. Amb aquest resultat s’ha arribat a la mitja part.

Després d’aprofitar per refrescar-se, anar al lavabo o sortir un moment a prendre l’aire tocava tornar a activar les goles. Tots dempeus que comença la segona part i tot per jugar-se. Semblava que de nou arrancava bé pel Barça amb una falta directa transformada per Gual. Alegria de nou a la grada però de nou el Liceo empata. Males cares, noooo !! A animar més que mai per redreçar de nou el marcador així que braços amunt i a cridar perquè l’equip notés el nostre caliu, cosa que ha succeït amb dos gols seguits del Barça, d’Eduard Lamas i Pablo Álvarez respectivament. Amb aquest resultat es començava a viure ambient de celebració a la grada i tornàvem a entonar els càntics de caire més festiu, però aquest partit ha estat de vertígen i ens tenia una sorpresa final preparada.

El Liceo ha venut molt cara la seva pell i en poc temps  ha estat capaç de capgirar el partit i empatar-lo. Els gallegs estaven en sinèrgia positiva i començava un nou mini partit dins la final. O caixa o faixa, així que ens tocava ser el sisè jugador i era moment de fer els càntics més ràpids que tenen la intenció de donar ales a l’equip. Animàvem sense parar, però els nervis estaven a flor de pell i més quan el Liceo ha tingut un penal a favor que l’ha repetit … fins a tres cops !! Sergi Fernández expulsat, surt Egurrola i el gran capità… l’atura !! Evidentment, coregem el seu nom amb totes les nostres forces i en una contra Pablo Álvarez fa el 6-5 definitiu. Èxtasi total a la grada, el patiment ha valgut la pena. El Liceo ataca amb cinc a la desesperada… i campions !!

Ha estat una final suada, però aquestes són les que es gaudeixen més. Crits de campioooons, campiooons, entrega de la Copa i evidentment, cava per acabar de celebrar-ho. Però teníem ganes de festa així que hem corejat el nom de tots els jugadors per agrair-los l’esforç realitzat.

Amb la copa sota el braç la tornada senta molt millor. Alguns han aprofitat per dormir, altres per xerrar i en  una hora aproximadament ja èrem a Barcelona. Tot i això, la majoria de sangculerians hem decidit fer un “dinar-berenar ” plegats -eren quarts de cinc de la tarda- amb una sobretaula amb el bon humor com a denominador comú per acabar d’arrodonir un dia fantàstic.

1 Novembre 2015 Posted by | Cròniques | Deixa un comentari