SANG CULÉ COR CATALÀ

Blog oficial

Victòria a la pista, festa a la grada

Tornava l’ACB al Palau i després del mal regust de la temporada passada, tocava passar pàgina i obrir el llibre de la nova temporada. L’horari era una mica estrany- les televisions manen- i el rival no era dels que en principi més enganxen, però cap d’aquests factors va ser un impediment perquè la corba nord presentés un magnífic aspecte.

Després d’unes llargues vacances ja havia ganes de tornar a lluir la samarreta vermella i la bufanda de Sang Culé pel Palau i era moment per veure com estaven les goles després de tot un estiu sense exprimir-les. Desde l’inici del partit, però, es va veure que tornàvem forts. Braços ben amunt i tots cantant a una sola veu per empènyer a un Barça que de la mà d’un poderós Tomic va començar molt bé.

Tot i això el CAI va mostrar que no va venir al Palau a fer turisme, sinó que la seva intenció era posar les coses difícils. En aquest context el nostre paper és capdal, ja que és quan toca animar més fort perquè l’equip noti el nostre suport. Així que res de males cares, a animar, gaudir i entre càntic i càntic evidentment tocava treure les estelades perquè l’I-INDE-INDEPENDÈNCIA ressonés per tot el Palau. Total, que al descans el Barça perdia d’1, 45-46.

Després d’aprofitar el descans per refrescar-se o simplement, per sortir a fora per fer petar la xerrada tocava tornar-se a posar a animar. El partit era vibrant. amb alternatives al marcador per un i altre equip i nosaltres seguien el nostre objectiu de ser el sisè jugador. Ganes d’animar però sobretot, de convertir la grada en una festa al marge del resultat, que al acabar el tercer quart era favorable al CAI (61-62) .

Amb l’entrada del quart quart arribava l’hora de la veritat, o caixa o faixa. Era moment d’animar com mai amb aquells càntics més ràpids que tenen per objectiu donar la màxima empenta a l’equip. Els triples van començar a entrar, Tomic es va erigir en l’amo de la zona i el deliri a la grada va ser total. Era moment per la festa, pels càntics amb un aire més coral, per saltar tots agafats per celebrar la primera victòria a la pista i una festa a la grada que dóna al triomf una flaire molt més dolça

12 Octubre 2015 Posted by | Cròniques | Deixa un comentari