SANG CULÉ COR CATALÀ

Blog oficial

Festa incompleta (crònica del desplaçament a València)

Després de la pèssima segona part de dissabte al Camp Nou, el més lògic en un diumenge de febrer a certes hores del matí és estar el llit i intentar oblidar-se del desastre viscut al Camp Nou. Però hi ha un grup de persones que som diferents de la majoria i que decidim passar aquell diumenge a València per intentar-los tornar la derrota del dia anterior.

 

A les 9.30 els sangculerians ens trobem al punt de trobada establert per anar tots junts cap a l’autocar. Malgrat la derrota al futbol,  el bon ambient i ganes de passar un bon dia eren la tònica dominant entre l’expedició. Després de deixar passar la mitja hora de rigor per deixar temps als més despistats cap a les deu vam pujar cap a l’autocar per anar cap a la capital del Túria.

 

Durant la primera part del trajecte alguns intenten dormir, altres llegeixen el diari i alguns aprofiten per estudiar una estona, tot en un ambient tranquil fins arribar a l’Hospitalet de l’Infant on vam parar per esmorzar. Després de la mitja hora de parada vam tornar cap al bus, on alguns ja van començar a escalfar la gola per animar l’ambient amb càntics que després es van repetir durant el partit. Aquesta va ser l’atmosfera que es va respirar a l’autocar fins arribar a València.

 

Vam arribar a València sobre dos quarts de tres, així que tocava anar a dinar. Després d’omplir l’estómac durant l’hora morta abans va haver-hi diverses formes de passar el temps entre els sangculerians, uns van aprofitar per fer una petita passejada per la Ciutat de les Ciències i les Arts i altres per fer l’última abans d’entrar al pavelló.

 

Cap a les sis de la tarda vam entrar a dins de la Fonteta i des de bon començament les samarretes vermelles de la nostra grada es van fer notar juntament amb les de les altres penyes despalaçades, la Penya Martitxell, Dracs i el Racó. A partir d’aquest moment ja vam començar a animar per donar una empenta a l’equip abans de l’inici del partit. El matx va començar bé, amb un Barça molt ficat en el partit, intens en defensa i eficaç en atac que acompanyats dels nostres càntics va fer que al descans el Barça tingués 13 punts d’avantatge.

 

Al tercer quart els ànims a la grada no van decaure, tot el contrari, les nostres goles seguien ben afinades i seguíem animant amb més força que mai, però a la pista les coses es van torçar, ja que el Barça no va ser suficientment intens en defensa i el València es va apropar al marcador.

 

Al quart quart el partit estava en un puny, per això calia animar més que mai, cosa que vam fer ja que en tot el pavelló només se sentien els nostres càntics. Tot i això les coses a la pista no anaven tant bé com a la grada, amb els dos equips cometent un seguit d’imprecisions per arribar a un final d’infart on guanyaria qui estigués més encertat. Nosaltres seguíem animant com mai, creient fins al final en la victòria, o almenys en forçar la pròrroga, possibilitat que va desaprofitar Navarro. Al final 95-93 per el València, tot i això vam seguir animant perquè en els moments difícils es quan toca donar suport a l’equip.

 

Amb aquest context es preveia un viatge de tornada apagat i tranquil, on els sangculerians aprofitaríem per dormir, però tot el contrari, ja que vam aprofitar la tornada per convertir el bus en el nostre particular “Club de la Comèdia”  i els acudits sortien un rere l’altre, tot animats en saber l’empat del Madrid. Entre acudit i acudit vam passar els 350 quilòmetres fins arribar a Barcelona sobre les dues de la matinada i acabar una jornada que on el resultat no va fer que la festa fos completa del tot.

3 febrer 2014 Posted by | Cròniques | Deixa un comentari