SANG CULÉ COR CATALÀ

Blog oficial

Ja fa 4 anys

Secció XVI.

4 anys. Ja fa 4 anys que va començar tot. 4 anys del naixement de la XVI. Va ser a Sant Cugat, en una temporada caòtica per la secció de rugbi (vam jugar de local en 5 camps diferents!) però que va acabar amb l’ascens a on som ara, a la Divisió d’Honor B. Diuen que qui perd els orígens perd la identitat, i és per això que volem compartir amb vosaltres els nostres orígens rememorant el matí que va néixer la XVI. Tot va anar així:

Ja havíem anat a alguns partits del primer equip de la secció de rugbi quan militàvem a la divisió d’honor, inclús vam anar-los a veure a Sant Boi, en el que es podria considerar el nostre primer desplaçament, i de cara a la temporada 2008-2009 volíem repetir l’experiència, aquesta vegada amb l’equip a Primera Nacional (la tercera categoria del rugbi estatal).

El primer record que tenim d’aquell cap de setmana és el caos organitzatiu del propi club. El Barça començava la lliga jugant com a local, però la nit abans del partit encara no sabíem a quin camp jugaríem malgrat haver enviat diversos mails al club i als responsables de la secció. Les opcions eren 3: la Ciutat Esportiva del Barça, la Teixonera, de propietat municipal, i el camp de la Guinardera, on hi juga el Sant Cugat; si us hi fixeu, estem parlant de 3 instal·lacions ubicades a 3 comarques diferents, i on les comunicacions no són fàcils (i menys si ningú té cotxe). Finalment, el Barça va jugar a Sant Cugat, contra el Sant Cugat… Sent l’equip local (!!!).

Arribar fins el camp de la Guinardera va ser com una aventura: el camp està ubicat fora del nucli urbà, però es pot arribar amb FGC. Estàvem totalment desorientats i gairebé desesperats perquè no sabíem com arribar, així que vam entrar a l’Hospital General a preguntar. La secretària, en un primer moment, es va sorprendre per la nostra pregunta: “un camp de rugbi? Aquí?”, però va prendre una decisió salomònica: va trucar a un taxi per a que ens hi portés.

Possiblement vam estar un munt d’estona donant voltes i voltes en un taxi. Entrant i sortint de l’autopista, donant voltes a unes instal·lacions esportives però que no tenien a la vora el camp, i esquivant un llac (posteriorment vam descobrir que era de la mida d’un bassal) que, en paraules del taxista, era el culpable que no poguéssim arribar on estava el camp. En fi, que l’home es va aprofitar de nosaltres, però la sort va ser veure els pals de rugbi a la llunyania, que va fer que s’acabés aquella comèdia del “llac”.

Vam arribar amb el temps just per penjar la pancarta i conèixer 2 dels responsables de la secció de rugbi del moment: l’Enric, el responsable, i en Rodri, el delegat.

El partit va ser molt disputat, però va acabar amb derrota 20-25 del Barça en una jugada a l’últim minut, mal defensada pels nostres jugadors. Per part nostra, quedava un darrer repte: tornar.

Vam tenir sort, uns senyors (per l’accent era fàcil deduir que eren argentins) es van oferir a portar-nos a l’estació de FGC de Sant Cugat; evidentment, vam acceptar. El viatge de tornada va ser una tertúlia de rugbi animada, en el que nosaltres, que tot just començàvem a conèixer aquest esport, vam aprendre més en aquell trajecte que en tots els minuts de rugbi que havíem vist jugar.

I aquí va arribar el moment clau, aquell en el que el conductor es va dirigir a nosaltres. No entenia què hi fèiem allà. I ell anava preguntant i insistint: “pero… tienen familiares en el equipo?”, “tienen algun amigo?”, “conocen a álguien?”. Per a que ho entenguessin, vam posar un exemple propi de la seva terra “som seguidors del Barça, aficionats, com La 12 de Boca però… en 16”.

El fet de posar el 16 en números romans respon a una lògica tan simple com el fet que, per parlar dels diferents combinats nacionals es fan servir els números romans (el XV del gall per parlar de França, el XV de la rosa per parlar d’Anglaterra, el XV del trèvol per parlar d’Irlanda…).

Per part nostra, aquella també va ser per nosaltres una gran temporada, on sempre recordarem el partit a Sitges o el partit de l’ascens; una temporada que va tenir el seu punt culminant amb un inoblidable desplaçament a Saragossa, on es decidia el campió de Primera Nacional i on jugàvem contra l’Eibar que, com nosaltres, també acabava de pujar.

16 Octubre 2012 Posted by | Cròniques | Deixa un comentari

Benvinguts a la temporada 2012-2013

Per Beatriz de la Rica. www.fcbrugby.com

Noves cares a la plantilla, sobretot, el nou tècnic del FCB, Ricardo Martinena ‘Maño’

Comença un any més, i aquest cop a Can Barça comença una temporada acompanyada de moltes novetats, tant dins com fora del vestidor. Les nostres files compten aquest any amb algunes cares noves que prometen donar molt joc en aquest nou cicle (per ordre alfabètic): Federico Alcón (UESantboiana SEAT), Flavian Borel (França), Sergio Guerrero (UESantboiana SEAT), Víctor Marlet (UESantboiana SEAT) , Cristian Martín (UESantboiana SEAT), Víctor Minguela (UESantboiana SEAT), Omar gatet (UESantboiana SEAT), i Raúl Peñaranda ‘Poltre’ (RC L’Hospitalet). També, veurem altres jugadors ja coneguts que han tornat a casa (per ordre alfabètic): Adrià Garcia (UESantboiana SEAT), Jorge Gómez (BUC), José Luis Murillo ‘trampó’ (UESantboiana SEAT), i, Rafael Staat (UESantboiana SEAT) .

 Per descomptat, no ens podem oblidar de la nostra pròpia pedrera, els juvenils que pugen a sènior amb moltes ganes (per ordre alfabètic): Fran Asensi, David Barnovi, Cristian Belda, Carles Escuder, Jan González, Àgil Homar, Laure Moreno, Nico Ovejero , Àlex Porto, i, Tim Vilaseca.

NOU TÈCNIC PER AL FCB

Però el fitxatge més esperat és el del nou entrenador del sènior, Ricardo Martinena Royo, més conegut com ‘Maño’. Un tècnic amb molta experiència en el món del rugbi, que no obstant això s’estrena amb nosaltres com a entrenador en la categoria sènior. En una entrevista amb Martinena (que pròximament podreu veure a la web), vam comprovar que el míster és un home d’idees clares, conscienciós, i al qual no li tremola la veu a l’hora d’expressar els grans valors rugbísticos que pretén transmetre al llarg d’aquesta temporada.

En una de les seves declaracions a la web, el ‘Maño’ anunciar que els principals requisits que exigiria als seus jugadors, per formar equip al camp serien “l’assistència als entrenaments, el compromís amb l’equip, i la qualitat de joc; en aquest ordre “.

CANVIS FORA DE VESTIDORS

Com ja haureu pogut comprovar, en la secció de rugbi del FCB estem obstinats a fer d’aquest esport la nostra i la vostra forma de vida. Por este motivo, hemos creado esta nueva plataforma web, con la que nos estamos empleando a fondo para manteneros informados semana a semana sobre todo lo relacionado con nuestro equipo de rugby favorito. Per aquest motiu, hem creat aquesta nova plataforma web, amb la qual ens estem emprant a fons per mantenir-vos informats setmana a setmana sobre tot el relacionat amb el nostre equip de rugbi favorit.

Aquesta temporada, heu de formar part d’aquest equip com mai: llegiu els articles de les diferents categories, ojead la galeria de fotos, informar sobre pròxims partits, comenteu les notícies, reviseu els resultats, etc. Pero sobre todo… venid a ver los partidos de vuestro club, el FCBarcelona. Però sobretot … veniu a veure els partits del vostre club, el FC Barcelona.

Us volem i us necessitem més que mai!

4 Octubre 2012 Posted by | Cròniques | Deixa un comentari

Desplaçament amb victòria

Marc Segura. http://www.sangcule.cat

Les tardes de divendres s’acostumen a aprofitar per descansar després d’una intensa setmana de feina o escola, però pels sangculerians també serveixen per anar on tour. Així que a les 19.  Vint-i dos sangculerians – bombo inclòs-  estàvem al punt de trobada fixat per inicar la nostra tornada a l’escola particular, que a més aquest curs ha començat amb un desplaçament a Sant Sadurní.

 

El viatge d’anada ha estat tranquil, amb la circulació un pel densa a la sortida de Barcelona i mentre no arribem a Sant Sadurní aprofitem per anar parlant sobre la nova temporada que ens espera a les grades, pancartes a fer, possibles tifos i possibles desplaçaments a fer, en definitiva, aprofitar el temps per anar planificant la temporada.

 

Arribem a Sant Sadurní ben aviat, quedaven ben bé tres quarts d’hora perquè comencés el partit, així que aprofitem per anar al bar i hidretar-nos una mica abans de començar el partit, alguns també aprofiten per sopar i sortir a fora a fumar. Un cop acabada l’espera entrem a l’Ateneu per començar a fer el que més ens agrada, animar. Els dos equips comencen amb un ritme una mica lent –som al principi de temporada- però nosaltres comencem a animar amb força, gairebé només se sentien els nostres càntics.

 

Poc a poc, però, el partit s’anava animant i nosaltres també, fet que feia que els nostres càntics anessin in crescendo . El gol s’ensumava i va acabar arribant amb un llançament de penal transformat per l’únic fitxatge realitzat pel Barça aquesta temporada, Sergi Miras. Però el gol del Barça no va fer baixar els ànims al Noia, que poc després va disposar d’un penal que Egurrola va aturar. Així es va arribar al descans.

 

Al descans uns quants aprofitem per sopar, altres surten a fora a prendre l’aire o fumar. Però sense adonar-nos –se’n, comença la segona part i Marc Torra marca el segon gol quan alguns encara  no hem arribat a lloc o no hem acabat de sopar. El gol ens dóna força i seguim animant, fins i tot fem un dels nostres càntics estrella, influïts pel bon joc del Barça. El tercer gol s’ensumava i va acabar arribant de nou per obra de Marc Torra al transformar una falta directa. Seguidament el Noia va  marcar un gol que els dóna alguna esperança pel partit de tornada que va esperonar una mica els seus aficionats, però que nosaltres  amb els nostres càntics vam aturar ràpidament. El partit va acabar amb un 1-3 que dóna al Barça un important avantatge pel partit de tornada.

 

El partit ja s’havia acabat, així que tocava agafar l’autocar i tornar cap a Barcelona, on alguns van aprofitar per dormir i altres per xerrar o parlar sobre l’agenda sangculeriana de les properes setmanes fins arribar a Barcelona i agafar forces pels propers dies que de ben segur seran intensos.

2 Octubre 2012 Posted by | Cròniques | Deixa un comentari