SANG CULÉ COR CATALÀ

Blog oficial

Entrevista a Beto Borregan

Sang Culé * Cor Català.

Aquesta setmana Beto Borregan, capità de la secció d’hoquei patins, ha anunciat la seva retirada després de 18 anys al Barça. Recuperem l’entrevista que Sang Culé * Cor Català li va fer la temporada 2007-2008.

 

1.Hola Alberto, Com afronteu el tram decisiu de la temporada? Com es Presenta la final a Quatre del Palau?

Doncs molt il·lusionats, fa molt de temps que no juguem una Final Four aquí a casa, una Final Four fa molta il·lusió, tenim moltes ganes que arribi el 10 de maig, i com dieu vosaltres que el Palau estigui ple, i que la gent vegi un gran espectacle.

2. Suposem que el fet de jugar-la a Barcelona i al Palau, la fa un pel diferent, a les altres, no? Teniu més pressió?

Si, ja et dic, crec que portem des del 97 que no juguem a casa, hem guanyat vàries, però mai amb el suport del públic aquí, i això de guanyar una final four si és possible aquí, doncs millor que millor. I respecte a la pressió, jo diria que la mateixa perquè cada any som els favorits per guanyar-la, i llavors la pressió es casi la mateixa jugant-la aquí que a Follonica, per donar-te un exemple, però una mica sí, perquè són moltes les ganes que tens de guanyar-la aquí casa, però la pressió és la mateixa.

3. Des d´aquesta temporada, tú ets el capità del equip, canvia molt el rol d’un jugador quan passa a ser capità?

Una mica sí, per que has de ser l’enllaç del cos tècnic amb els jugadors. Qualsevol problema que hi ha a la plantilla tens que intentar solucionar-ho tu i parlar-ho tu, donar el suport a un jugador que estigui passant un mal moment o no es trobi bé, animar-lo, motivar-lo, és una feina de fomentar el companyerisme.

4. Després de 14 anys al Barça i després d’haver-ho guanyat tot (Lligues, copes del rei , copes d’Europa…) i després d’haver estat pitxitxi, com ho fas per concertar-te i sortir a per totes a tots els partits?

Primer de tot perquè m’agrada molt aquest esport, i m’agrada competir, i el sol fet de jugar al Barça es una motivació i una sort. I el fet de jugar al Barça ha d’anar lligat a guanyar títols perquè si normalment es parla poc d’hoquei patins si no es guanyessin títols encara es parlaria menys. I el pitxitxi és una cosa secundària, i és també gràcies a l’equip , i es dona quan l’equip està bé. El principal és l’equip, i guanyar títols no cansa mai a ningú.

5. Sempre s’ha dit que una de les claus d’èxit del Barça Hoquei patins es el bon rotllo que hi ha al vestidor. Que s’ha de fer perquè un vestidor estigui unit i hagi aquest bon rotllo?

Crec que és una plantilla de molt bona qualitat en la qual no jugues sempre els mateixos minuts que un altre jugador i això has de respectar-ho, has d’estar una miqueta “que et diria jo” a l’espera que el entrenador confiï una mica més en tu, tu intentar-lo convèncer als tècnics durant als entrenaments, però quan surt un jugador o et canvien no fer gestos despectius cap als companys.I ser respectuosos amb tothom, i això fa que hagi mes companyerisme i compenetració al vestidor.

6. Quines modificacions al teu pare hauria de introduir l’hoquei patins perquè tingues mes ressò mediàtic, arrossegués a mes gent i fos més vistos a vegades?

Moltes, si te les digues totes estaríem hores i hores, però algunes d’aquestes són. Per exemple: Avui m’han expulsat.Crec que el principal es que aquest esport sigui, no més net perquè contacte n´hi ha d’haver , perque l’hoquei és un esport de contacte, però ni poc ni massa, perquè quan arriba l’hora dels play-offs els equips contraris saben que destruir el joc de Barça els hi va be aquí al Palau, ja que després has d’anar a pistes complicades com Igualada, Reus on guanyar allà es molt difícil, per això aquí juguen molt forts, i els arbitratges a vegades són patètics no només el d’avui, fa molts anys que ja ho penso i haurien de primar el joc ofensiu, sobre el defensiu.

7. Per tu que és Sang Culé * Cor Català?

Per mi Sang Culé Cor Català es l´ afició principal de l´hoquei sobre patins, per nosaltres és un orgull que doneu suport al nostre equip i estigueu sempre aquí, jo crec que sí tot el món fos com vosaltres el palau s’ompliria partit rere partit, sou una afició que aneu sempre arreu on podeu i animeu sempre l’equip, si tots fossin com vosaltres faríem molt més.

8. Que sent un jugador quan surt a jugar i veu les pancartes, les banderes i sent els càntics de suport i recolzament?

És una motivació més, jugues per tu mateix perquè t’agrada agradar i guanyar, però també t’agrada guanyar, pel públic que et ve a veure, la família, per vosaltres , pelsamics… Jo quan perdo un títol o alguna cosa, no quedo tranquil, estic trist, perquè hi ha gent que li agrada que guanyi l’hoquei i ho passa malament si nosaltres no ho podem fer.

9. Quin és el càntic que més t’agrada?

El càntic que més m’agrada és principalment el em feu a mi (somriures), el de “Cayuco” també m’agrada, encara que no sé qui us ho ha dit, però m’agraden molt tots els càntics que feu.

10. I per acabar, explica’ns si vols alguna anècdota que t’hagi passat durant els teus anys de jugador.

Moltes, moltíssimes… A veure, jo recordo i que pugui explicar, una vegada a l´”stage” que fem al Montanyà, l’ultima o 2 anys abans que el Figueroa deixés d’entrenar al Barça, varem anar a entrenar a Centelles, doncs a l’acabarà l’entrenament vam pujar a l’autocar i varem marxar sense el Figueroa.

Moltes Gràcies Alberto, per contestar-nos l´entrevista i molta sort en aquest tram final de la temporada.

 

 

19 Mai 2012 Posted by | Entrevistes | Deixa un comentari