SANG CULÉ COR CATALÀ

Blog oficial

Un dia sota les cameres

Marc Segura. www.sangcule.cat

Un dia sota les cameres

Diumenge era un dia especial, diferent al clàssic diumenge amb partit de bàsquet a les 12.30. Per què ? Doncs perquè venia Barça TV a gravar-nos per sortir en el programa Quina Penya. El nostre sector no estava ple del tot, però els que hi érem estàvem motivats amb ganes de passar-nos-ho bé amb l’excusa que teníem convidats especials. I així va ser, desde bon començament vam treure’ns la mandra de damunt, vam afinar la veu i malgrat que el partit no va començar molt bé els nostres càntics es feien sentir al santuari del Palau.

Però la situació va fer un petit gir a l’ordre establert, i els de Quina Penya, amb Llucià Ferrer al capdavant, al segon quart ja estaven preparats per gravar. Com si haguessin estat tota la vida amb nosaltres, en Llucià i tot l’equip del programa es van posar a animar amb nosaltres com si res. Ens estaven gravant, però ens ho estàvem passant tant bé que ni ens en recordàvem. La situació del partit havia canviat i el Barça ja tenia una bona situació al marcador (46-33)

Agafem forces al descans, alguns surten a prendre l’aire o a fer un cigar fora i d’altres preferim seure i hidratar-nos per encarar el segon tram del partit amb la mateixa força que els dos primers quarts. I així va ser, els del programa, sense en Llucià i el seu equip, ens seguien gravant, però nosaltres com si res, seguint a la nostra animant sense parar i donant ales als nostres jugadors en un moment on l’avantatge en l’electrònic anava diluint-se. Ara més que mai, s’havia d’animar més, i sense les cameres, així ho vam fer, traient a la llum els càntics que fem en les grans ocasions o quan estem com es diu en l’argot esportiu “on fire”.

Arriba l’últim quart i el marcador s’ajusta, el València es posa a cinc punts i els aficionats taronges que havien vingut al Palau creuen en la remuntada i es comencen a fer sentir. Però això no ens atura i animem amb més força encara per revertir la situació. Després d’una mica de patiment , el València va arribar a empatar, gràcies a l’encert de Navarro, Sada i el control del rebot defensiu la victòria es queda al Palau (76-72). Sense adonar-nos-se’n el partit s’havia acabat.

Després d’un dia intens a la grada teníem gana, així que un cop recollides les pancartes amb què decorem el nostre sector ens distribuïm en diferents cotxes per anar a dinar a la pizzeria Eva – lloc habitual de trobada per compartir estovalles entre els sangculerians- i dur a terme la segona part de la gravació. Malgrat que ja havíem estat cantant durant dues hores no en teníem prou i mentre esperàvem que ens servissin seguíem cantant per fer l’espera més plàcida . Per fi però, tots servits i durant un temps el silenci s’apodera de la sala – es nota que teníem gana- Acabem de dinar i seguim amb la gravació . Primer quatre de nosaltres ens anem a un parc a gravar – vam tardar una hora per aconseguir que tot rotllés i es gravessin bé totes les preses- mentre que els altres per tal de fer temps van decidir jugar a diferents jocs infantils com el pica paret o el fet i amagar per fer passar l’estona.

Arribem els que havíem anat al parc per continuar la gravació a dins de la pizzeria, i com no podia ser d’una altra manera ho vam fer… cantant !!! Com si les cameres no estiguessin, amb total naturalitat, com si estiguéssim al Palau, amb la petita diferència que teníem davant uns focus que feien suar de valent. Després de diversos càntics nostres que fem a la grada, va arribar el moment final on amb el ritme del submarí groc comencem a cantar “Quina penya amb Llucià Ferrer, amb Llucià Ferrer” per concloure aquest dia diferent.

S’acaba un dia intens, diferent, que necessitàvem per reforçar la nostra unió com a grup. Ens despedim, ens desitgem bones vacances amb l’objectiu de perllongar la festa de manera indefinida d’aquí dues setmanes coincidint amb el proper partit de bàsquet al Palau contra el Lagun Aro, on si us hi voleu, sumar, hi esteu tots convidats.

4 Abril 2012 Posted by | Cròniques | Deixa un comentari